Sin Piedras diary 002

18.05.2004

	camí que hem d’agafar per anar a casa d’en Yazan. A dalt a l’esquerra: la carretera reservada als coons, al fons: a l’esquerra la torre de control, a darrera la casa d’en Yazan i al fons Kyriat Arba. Al centre: alguns membres de l’Equip Sin Piedras. © Sin Piedras

Segon dia. Desrprés d’una ràpida i eficaç adaptació, com un colon dins d’una mesquita, estem arreglant els últims preparatius abans del rodatge.

Avui, un dels realitzadors i jo, hem anat a veure a n’en Yazan, el nostre protagonista, per fer els primers assajos de càmara, veure els espais, els àngles per les preses de vista i començar a infundir confiança a la família davant d’una càmara.

Ens acullen amb els braços oberts, una tassa de te – com és costum a casa dels palestins – i un inmens somriure dibuixat sobre els seus llavis. Aquest somriure tan contradictori amb la situació amb la que viuen, m’omple cada vegada d’alegria i tristesa. És una barreja extranya i per això no consegueixo reflectir d’una manera més justa l’aparent filosofia amb la qual accepten el seu destí.

En Yazan ens va presentar el seu gall preferit, que es diu “Màgic”, l’únic supervivent dels vuit que tenia abans de que els colons els envenenessin.

Com explicar que un nen de deu anys pugui dir-nos tranquilament que l’única manera de salvar la vida del pollastre és tancar-lo dins d’una capsa perquè no corri la mateixa sort que els altres

Després ens va ensenyar l’arbre que es troba en el seu jardí i que no té ni branques ni fulles en els tres primers metres. Aquest arbre els hi donava fruita que podien vendre i guanyar-se així uns 500 dòlars a l’any; fins que els soldats, per motius de seguretat, van tallar les branques fins a una altura inaccesible, sino és amb una escala. Però aquesta solució és impossible simplement perquè si algú intenta acostar-se a l’arbre, els soldats disparen sense avisar. ¿Per què? Perquè podria pujar-hi per apuntar als colons...

Cada nit, la família ha de baixar totes les persianes. Sino els soldats podrien imaginar-se que algú els intenta disparar desde l’interior i poden obrir foc. En Yazan en va ensenyar a sobre de la finestra del menjador, hi podem veure clarament l’impacte d’una bala.

	Soldat a un check-point, al costat de la mesquita d’Abraham. © Roger Orcau

Mr.Z