Sin Piedras diary 003

20.05.2004

	Yazan (amb la càmara) i un dels seus germanets i amb els tècnics de l’equip. © Sin Piedras

Anem a casa d’en Yazan cap a les onze del matí amb la idea de gravar-lo mentres s’ocupa dels seus nombrosos animals Té tres camells, un cavall, un gall, una ocelleria, uns quants gossos i ovelles. S’ocupa d’ells cada dia. Una vegada hi hem arribat, parlem un moment amb en Kayed, el pare d’en Yazan que té el rostre pàlid i trist, d’un home cansat i desesperat. Ens explica que no ha pogut dormir perquè els soldats i els colons es varen passar tota la nit fent voltes pel voltant de casa seva sense cap discreció

Segurament que mai coneixerem els motius d’aquesta presència, però ens donem compte que ens hem d’afanyar per fer la nostra feina i no causar problemes a la família d’en Yazan.

En Kayed també ens explica que, cada nit, ha de baixar totes les persianes, i una vegada fet això, ha de fer tres “portasos” perquè els soldats de la torre de control sàpiguen que tot està tancat. Sino, quan es fagi fosc, entraran a la casa per veure perquè no han complert amb el protocol.

Vista la situació d’aquesta nit i les tensions d’aquests últims dies, decidim rodar només escenes a l’interior de la casa per no provocar als veïns.

15h00, s’acaba el rodatge. Ens hagués agradat poder treballar més, però en Kayed ens demana amb amabilitat de deixar-ho aquí per a poder descansar. Sortim llavors per el camí de fang que passa al costat de la carretera asfaltada dels colons, quan escoltem una veu darrera nostre. Aquesta veu venia dels altaveus de la torre de control dels soldats que estan davant de casa d’en Yazan.

Fawaz, el nostre traductor que parla àrab, anglés, francés i hebreu ens explica somrient que ens estan parlant a nosaltres, i que ens diuen amb una dolça i melodica veu: “Hey Fuckers! Fuckers!”

	El nostre traductor Fawaz amb en Quim, un dels directors i en Kayed (el pare de Yazan) dins l’habitació dels nens pendent del rodatge. © Sin Piedras

S’acaba el dia, i és hora d’anar al coffe shop, pendre un te, fumar narguile i trobar-nos amb la simpatia i hospitalitat palestina preparant el rodatge del dissabte.