Sin Piedras diary 006

24.05.2004

	Un nen a l’escola d’en Yazan. © Sin Piedras

Aquest matí a l’agafar el taxi amb un somni enganxat encara a l’esquena, ens hem topat amb el Concert d’Aranjuez de fons. Ha estat una grata sorpresa, i més després d’un mes d’escoltar una música inintel·ligible, generalment amb el volum a tope, s’agraeix

A les 7h00 hem tirat el primer plano de la ciutat antiga d’Hebron mentres uns nens esperaven el bus de l’escola. Una furgoneta repartia el pà i els homes caminaven miran a terra passes que ja havien fet. Avui, quan ens hem acostat a l’escola han passat per davant nostre tres vehicles militars que acompanyaven a una furgoneta que venia de Kiryat Arba, estranya manera d’anar a treballar. Amb un sol de justícia els nens anaven arribant a l’escola i començaven a jugar un partidet de futbol, mentres alguns es preguntaven, que feien aquells homes al teulat, en mig dels seus pensaments ha sonat una campana que ha fet un silenci, trencat tan sols per un F 16.

Els nens s’ha format en files, per classe i per altura, mentrestant per megafonia s’escoltava la veu d’un alumne que recitava versos del Corà. Es movien inquiets, i només s’estaven quiets quan un professor hi rondava aprop, per tornar-se a moure quan aquest feia mitja volta. Més tard, i després d’uns quants crits han començat els exercicis. Es movien com un sol home. Un sense massa coordinació. Han deixat els llibres a terra mentres aixecaven els braços i agafaven els núvols i llançaven unes frases que sonaven en els seus ulls repetides i una mica cansoses. Finalment una espècie d’imne ha sonat pels altaveus mentres ells aixecaven tres dits de la seva mà dreta i cantaven amb cert entusiasme la lletra de la cançó mentres els professors observaven a les seves caòtiques tropes. Han entrat a les classes per ordre, ràpidament, i no gaire ansiosos per començar un nou exàmen. Avui en Yazan tenia religió, diu que li ha anat bé, encara que és el mateix que em diu cada dia, i pensant-ho bé, és el que diem tots.

A les 10h30 ja estavem prenent un tè a casa d’en Yazan que ens han rebut amb els braços oberts, però una mica nerviosos per la nit anterior, quan els soldats s’han dedicat a passejar per el seu jardí, encara que per ells ja no és una novetat no poden deixar de sentir-se incòmodes, mentres uns colons s’acostaven a la valla per vigilar als camells. O no

	Curs de gimnàstica al pati de l’escola. © Sin Piedras

Hem pogut gravar com en Yazan cuida els seus animals, primer ha canviat l’aigua als ocells, té uns trenta periquitos i canaris, tots amb el seu nom i els seus colors, avui un dels seus cosins li ha enssenyat a n’en Yazan que aviat tindrà 36 ocells, i que haurà d’anar pensant en posar-li un nom al nou invitat de la gàbia, després ha netejat la sella del cavall, i se n’ha anat a fer un vol amb ell. Resulta estrany que el cavall més ràpid de Palestina hagi de còrrer per una rampa d’uns 150m, no perquè a la finca no hi hagi més espai, sinò perquè els colons els podrien molestar al estar tant aprop de la tanca electrificada.

Per acabar la jornada hem entrat al colomer, on el seu besavi va començar a aixecar el que ara és casa seva, allí ens ha explicat la història del seu gall Màgic. “Perquè visquis t’haig de tancar, si et deixo lliure moriràs. I prefereixo que estiguis tancat a que estiguis mort”. Yazan. 11 anys. Hebron.