Sin Piedras diary 013

04.06.2004

	Jueus al mur de les lamentacions © Sin Piedras

Després de les nostres aventures d’aquests darrers dies, hem optat per abandonar temporalment el nostre diari. A dia d’avui aquesta és la nostra situació:

Després d’haver buscat desesperadament una càmara per substituir la nostra i acabar el nostre documental, hem hagut d’acceptar els fets! O en llogavem una o algú de nosaltres se n’anava a Barcelona per arreclar o canviar la nostra càmara, encara amb garatia. Si optavem per la primera solució, perdiem 400 ó 500 euros i tornavem abans de la data prevista sense poder realitzar els altres projectes que teniem plantejats, com un documental sobre IPYL, la ONG que ens ajuda i ens dona allotjament. En el cas que escollíssim la segona solució, perdiem més o menys la mateixa quantitat de diners però podiem acabar tots els postres projectes amb una setmana de retràs en el nostre “planning” inicial. Però com diu la “llei de Murphi” quan hi ha un problema n’hi ha dos… O tres…

Hem reservat el bitllet d’avió pensant que OVIDE, l’empresa “professional” d’equips audiovisuals que ens va vendre la càmara asumiría el seu rol i ens ajudaria de totes les maneres possibles a trobar una solució al nostre problema. Va ser una mala idea pensar que una empresa com OVIDE asumiria la seva responsabilitat en tal cas! “Aneu a Beirut, allà us ho arreclaran i ho pagarem!” Em sembla que qualsevol persona que estigui només una mica informada sabrà que, entrar al territori israelí amb un visat del Líban equival més o menys a entrar en un avió cap a Nova York amb un cutter…

Tot s’ens acumula, OVIDE es desentén del nostre cas, no podem canviar el bitllet d’avió que hem comprat i el millor de tot és que ahir varem trobar a algú que ens deixava una càmara de molt bona qualitat gratuitament fis que acabem “sin piedras”. A dins de tot ens arribà una llum esperançadora gràcies al treball increíble dels nostres amics i col·laboradors tant a Ginebra com a Barcelona. L’empresa Sony de Barcelona després d’escoltar la nostra història els hi va dir que quan arribi la càmara, intenteran fer tot el possible per arreclar-la el més aviat possible.

	checkpoint, control de passaport/ID © Sin Piedras

Us podria explicar el meu trajecte d’Hebron a l’aeroport de Ben Gurion (Tel Aviv), els check-points, les inspeccions, les preguntes d’una intel·ligència fora del comú repetitdes mil i una vegades o també quan em vaig asseure a menjar-me un entrepà a sobre de la taula, en la que controlaven la meva maleta desde feia més de dues hores. Però lamentablement tot això s’ha tornat vanal i prefereixo salvar-os d’aquesta part de la història...

Z