Sin Piedras diary 019

15.06.2004

	En Yazan i els seus germans jugant a futbol al jardí. © Sin Piedras
	En Yazan amb un dels seus camells i la Torre de control als fons. © Sin Piedras

Penúltim dia de rodatge de Sin Piedras ! Després de tantes emocions, de desesperació, de lluites, d’alegria i tants altres sentiments que no podria mencionar per falta d’espai i de por de cansar als lectors, arribem poc a poc al final d’un somni que des del primer moment ens semblava inaccesible.

Es llavors, amb aquests sentiments no disimulats que vam anar a casa d’en Yazan acompanyats per la Mònica i la Manar, dues noies que treballen per la IPYL, la ONG amb la que col.laborem aquí. La seva presència és indispensable per què poguem gravar i entrevistar a la mare del nostre protagonista, qui es va mostrar una mica reticent per deixar-se filmar per un equip de rodatge format per 4 homes! Per facilitar les coses i respectar la timidesa perfectament comprensible d’aquesta senyora, anem al lloc del rodatge per fixar el plano abans de deixar parlar a les senyores tranquilament entre elles. Hem de confessar que va ser un matí molt agradable. Mentres que aquestes senyores parlaven i feien pa sota l’ull atent de la nostra càmara, tot l’equip s’esforçava en trobar jocs per ocupar als nens fins al punt que no sé qui es divertia més, si ells o nosaltres… Rarament els soldats semblaven haver-se cansat d’interrogar-nos fins al punt que l’anècdota del dia va ser l’espectacle d’una brigada fent fora a dos joves colons que havien decidit passar tot el matí tirant pedres als Palestins que passaven!

Per acabar aquest dia calorós, portem a n’en Yazan a “veure el mar”. S’ha de saber que un Palestí nascut a Hebron o en qualsevol lloc de Cisjordania o de Gaza, no té, en cap cas, el dret d’anar al territori israelí, i passa el mateix a Jerusalem. Vist que el Mar Mort està controlat per els israelians i que les platges són de pagament i prohibides per als Palestins, només ens queda una soluci. Agafem la carretera que va desde la sortida d ’ Hebron fins a un punt on està tallada per un “Road Block”, o sigui una muntanya de terra i deixalles que impedeixen a qualsevol cotxe seguir el seu camí. Desde damunt d ’ aquest turó, en Yazan ens senyalà l ’ horitzó, on si ho mirem bé i amb molta imaginació, podem distinguir el mar Mediterrani. “Abans, el meu pare treballava allà, cada dia feia el trajecte d’Hebron fins a Tel-Aviv, ara només pot dificilment sortir de casa, perquè sino, els soldats la podrien ocupar”:

Z