Sin Piedras diary 021

17.06.2004

	Tenda de campanya de l’oncle de l’Adnan © Sin Piedras
	Cosí de l’Adnan © Sin Piedras

Tot just acabat el nostre projecte principal sobre terres Palestines, ja estem llançats sobre la segona part del nostre treball aquí. Aquest últim consisteix en fer un documental curtmetratge basat sobre quatre personatges Palestins i les dificultats diaries que els envolten tan davant l’ocupació israeliana com davant l’esperit conservador que cenyeix a la majoria del pais.

El primer personatge és en Salem, del que varem parlar al diari 018 que viu a un camp de refugiats. Avui anem al desert, durant tres dies gravarem la vida d’un beduí que serà el nostre segon personatge. Per portar a bon fi aquesta part del rodatge, estem acompanyats per en l’Adnan. Es d’origen beduí, no només serà el nostre traductor durant el primer dia, sino també una font molt rica d’informació sobre les costums d’aquest poble que desgraciadament coneixem molt poc. Comencem el nostre periple en direcció cap al sur-est d’Hebrón a bord d’un 4x4 digne del Paris-Dakar, el que deixa pensar que el final de l’itinerari serà d’allò més pintoresc. Efectivament, després d’haver passat els diferents check-points que envolten la ciutat i una curta mitja hora de carretera, deixem rera nostra tota empremta de civilització tal com la coneixem per arribar a una pista plena de pedres, amb la sensació d’haver fet un salt de 2000 anys enrera. Turons secs s’exiveixen davant nostre amb la mirada perduda i l’esperança de trobar qualsevol vida humana sembla gairebé impossible a pesar de que algunes cabres i ovelles que veiem per aquí i allà.

En fi, arribem a una petita vall a la qual hi ha una tenda de campanya que, al primer moment sembla abandonada si no fos per la presència d’alguns gossos que bordaven al veure la sorollosa màquina de ferro que ens porta. Ja hi som, en aquest lloc fora del temps quan per màgia, apareixen algunes cares tímides sota una tela feta de bosses de te tallades i desitjan-nos la benvinguda amb grans somriures curioses i divertides. Imagino que les nostres cares embovades davant aquest espectacle hauria de ser d’allò més pintoresc, però l’hospitalitat i la gentilesa d’aquesta gent no tardaria a posar-nos en total confiança. L’Adnan ens presentà a la seva família d’acollida abans de fer-nos la ruta “del propietari”. Aquest últim es resumeix a la tenda de campanya tradicional en la qual els beduins hi viuen a l’estiu i, en una vall propera, les coves a les quals hi pasen l’hivern, tot envoltat d’àrides valls.

	Cosina de l’Adnan © Sin Piedras

Ens hem agafat el temps d’admirar la magnífica posta de sol abans de sopar els aliments que provenen directament dels recursos locals, o sigui el pa fet a mà, el iogurt de llet de cabra, ous barrejats amb formatge de cabra i algunes llegums. Després, faros i cansats del bullicios sol de dia, ens quedarem adormits a terra envoltats per les cabres, els conills, les gallinas i els insectes que estaven contents de provar la nosta sang fresca mentres que admiràvem el magnífic cel estrellat que ofereix la nit al desert.