Sin Piedras diary 026

	© Sin Piedras
	el Mar Mort © Sin Piedras

04.07.2004

Es amb molt de retràs que escric aquest últim diari del meu viatge a Palestina. S’ha de dir que el canvi entre Hebrón i Barcelona és bastant radical i necessitava uns dies abans de tornar a posar-me davant d’un ordinador! Així que aquí hi ha els últims aconteixements.

Després d’una setmaneta descobrint Cisjordània, em vaig despedir dels meus companys de viatge fumant un darrer narguile a la mítica sala de “Faisal Hostal” a Jerusalem. El cap ple de records i d’imatges, unes més fortes que les altres, m’en vaig anar a l’aeroport de Ben Gurion per afrontar el control que s’havia convertit en algo rutinari abans de pujar a l’avió cap a Barcelona. Haig d’admetre que per molt que m’hagués acostumat a aquests controls de seguretat, hi anava una mica tens, per dur amb mi la major part de les cintes que haviem gravat. Es clar que no hi havia res realment “subversiu” però la idea de que les podien mirar una rera l’altra em recordava que portava a sobre més de 30 hores d’imatges...

S’ha de dir que no ho fan tan malament si comparen amb les meves últimes experiències en aquest aeroport i si considerem que tres hores de control és algo normal.

Realment, és necessari treure una conclusió d’aquesta experiència? No crec que sigui possible fer-ho i molt menys intentar treure una conclusió en un confllicte que, després de la meva tornada, no s’aturarà. Condemnats a viu

re en un conflicte sense fi, israelians i palestins busquen una solució per viure en pau sota el control de governs corruptes i amb ganes de poder, tant per una banda com per l’altre. Crec sincerament que aquest conflicte és una presa de pèl que serveix a les grans empreses, principalment d’armament, que la població seria feliç de no haver d’assumir. Es una de les nombroses cares de la guerra virtual perpètua que els grans lobbis financers han decidit d’imposar al conjunt del planeta.

Ningú em farà creure que en Yazan i els nens israelians de Kyriat Arba han nascut amb aquesta ràbia interna, que de totes maneres mai haurien jugat junts i que tampoc mai s’haurien dit res. Estic convençut que tot això és una guerra geopolítica i financera la qual, després de destruir-ho tot, arriba a fer creure a poblacions enteres que la seva situació és culpa del seu veí.

Segurament serà la millor manera de posar una cara a un enemic i de fer oblidar les causes reals d’un conflicte. Mentres no tinguem conciència de les degradacions i dels perills de la política neoliberal mundial actual, no podrem imaginar una sol.lució als conflictes actuals i als que arriben. La gran màquina amb ganes de capital i de poder està en marxa i mentres no canviem la seva política, milions de Yazans a través del món patiran guerres, pobresa, gana i violència... El planeta té 5 bilions d’humans, 500 viuen confortablement mentres la resta pateixen la pobresa. Ha arribat el moment en el que s’ha tornat més que necessari desenvolupar una altra mundialització si un dia esperem poder resoldre aquestes desigualtats.

Mr.Z

“Ningú és més desesperadament esclau que el que es creu lliure sense ser-ho”

- Goethe -