Sin Piedras diary 001

05.10.2004

	© sin piedras

Avui era un dia especial per a l’equip de Sin Piedras. Després de tres mesos de rodatge a Hebron, tornàvem a filmar a la nostra ciutat: Barcelona.

També era significatiu el fet que recuperàvem el personatge del Sergi i d’alguna manera la nostra pròpia infància, perquè en el fons tots ens sentim una mica el nen de Barcelona. I és per això que el seu paper és tant imporatnat dintre del documental.

En aquests dies que rodarem, repetirem tot el que ja haviem filmat al mes de febrer, amb algunes accions modificades i d’altres de noves, fruit de la nostra experiència a Palestina.

La jornada començava a les 6 del matí. L’equip de Sin Piedras ens hem dirigit en metro cap a casa de la família, al barri del Poble Sec, on ens hem despertat amb el Sergi i amb el bon gust d’un cafè que ens ha preparat la mare. D’allí ens hem dirigit a casa l’àvia tot just quan la ciutat començava a despertar, els bars servien els primers cafès i els quioscs venien els primers diaris del dia.

Un dels canvis importants en la vida del Sergi és que ara ja va i torna sol de l’escola, sense la companyia del seu tiet Joan. I aquest és un dels punts que utilitzarem per a veure com el Sergi s’està fent gran, d’una manera progressiva i pausada com tots nosaltres ens hi hem fet, però molt llunyana de com s’hi ha fet el Yazan. Però desgraciàdament no podrem veure la seva evolució dintre de l’escola ja que no ens han deixat filmar-hi.

Després de dinar, el Sergi ens explicava que el seu somni és ser un gran esportista, dedicar-se a l’atletisme professionalment. El motiu: poder viatjar per llocs on mai ha estat i poder sortir per la tele.

Un dels fets que més m’ha sorprés avui ha estat observar com la nostra presència i la de les càmares resultava més inadvertida a Palestina que a una societat a priori tan habituada als mitjans de comunicació com és la nostra. És, evidentment, una de les conseqüències d’un món en què la petita pantalla ha esdevingut, com diria un amic meu, la rel·ligió del segle XXI. I, ja sé sap, com a bons creients que som tothom sommia a sortir per televisió.

	© sin piedras

Mr.P

.