Sin Piedras diary 002

06.10.2004

	© Sin Piedras

Ja estem en el segon dia de rodatge de Sin Piedras a Barcelona. He de reconèixer que no va ser fàcil ficar-se altra vegada en el ball després de gairebé tres mesos de pausa, i cada plànol que faig de Sergi pels carrers de Barcelona em recorda una mica més nostres aventures a Palestina.

Avui vam acompanyar Sergi al seu entrenament d'atletisme i el meu sentit de l´humor em fa pensar que mentre uns corren per plaer, uns altres corren en aquest mateix moment davant els tancs israelis, els mateixos que fa menys de dues setmanes van matar a més de quaranta nens en la franja de Gaza. Aquesta innocència de Sergi és segurament el regal més preciós que un nen pugui rebre.

I al veure el contrast entre aquestes realitats paral·leles resulta tan dur, com surrealista. D'una banda existeixen aquestes notables diferències d'un món a un altre i d'altra banda ens vam trobar aquí amb problemes que mai haguéssim tingut allí Per exemple l'escola de Sergi ens va prohibir totalment rodar qualsevol imatge tant en l'interior com davant la porta de l'escola. Per què? Perquè és així i prou ! O també, quan estem rodant en el carrer, hem d'anar amb compte que no ens vegi la policia perquè no tenim autorització de rodatge, cosa que ens semblava totalment inútil i superflu perquè no sabem realment on i quan anem a rodar. Però les lleis són el que són i si d'un costat havíem d'evitar els soldats, aquí hem d'evitar la policia….

Una cosa és certa, no podrem dir que les «forces de l'ordre» ens van ajudar molts per al nostre projecte…