Sin Piedras diary 003

07.10.2004

	© Sin Piedras

Tercer dia de rodatge. Avui ens hem centrat a rodar escenes d’interior a casa la família. Principalment, eren accions en què el nen actuava sol o amb els seus pares. A les tres de la tarda hem seguit de nou al Sergi en el seu recorregut cap a l’escola. Moment en què hem aprofitat per a gravar uns recursos des de casa dels seus avis.

En sortir de l’escola, l’hem acompanyat a comprar el pa i ens hem dirigit cap a casa. Allí el Sergi ha ajudat a la seva mare a endreçar les coses de la compra.

Avui era el seu sant, els pares li han regalat unes sabatilles per a l’atletisme i una llibreta del Barça per a l’escola. Ens hem quedat sorpresos quan li han donat el tercer regal: un pollastre de “peluche”. Podria semblar que ha estat preparat però no és el cas. Pollastre és com el Jordi crida afectivament el seu fill. “Un pollastre de peluche per al meu pollastre”, eren les paraules del pare. Hauríeu d’haver vist la seva cara de sorpresa i de felicitat.

Tot seguit, hem gravat el Sergi jugant a la Play Station. Les noves generacions d’aquí ja no juguen al carrer com ho he fet jo o la resta de l’equip, són “tecnodependents”. Deixaré que sigui el lector qui jutgi si això és bo o dolent, però aquesta és una diferència evident entre el Sergi i el Yazan.

Per acabar el dia hem entrevistat a la mare del Sergi. La Marga ens el definia com un nen molt afectuós amb la gent que l’envolta, vergonyós davant d’allò que no coneix i, en contra, que es mosqueja molt ràpidament. També ens contava que el que més li preocupa de la seva seguretat és que algú li pugui fer mal en una baralla o que tingui un accident de cotxe, i que el regal que més il·lusió li faria seria un mòbil.

El més curiós és veure com, a pesar de les diferències abismals entre totes dues realitats, els pares dels dos nens anhelen el mateix per als seus fills: trobar la felicitat a nivell personal, formant una família i un futur professional amb més oportunitats que el que han tingut ells. I és que en el fons, el sentiment de voler el millor per als qui estimem és universal.