Sin Piedras diary 004

15.10.2004

	© Sin Piedras

Cal dir-lo, Sergi és un nen molt fàcil. Quan dic fàcil cal entendre que és un nen gentil, obedient, i esportista. Sembla ser un bon alumne en l'escola, en una paraula és un nen ben incorporat a la societat en la qual evoluciona. Aquestes qualitats, un entorn estable i càlid fan d'ell un exemple perfecte del que podríem veure com ideal. Però cada jornada que vaig a gravar el seu dia a dia m'adono que res és tan evident i molt menys quan parlem del que pot ser la felicitat o la perfecció.

Avui vam anar a gravar al bar del barri on, com cada divendres, Sergi i la seva família es troben amb els seus amics. Els adults seuen a una taula amb unes tapes i llargues discussions mentre que els nens juguen en el carrer de davant. Uns xuts amb una pilota de futbol, una partida a fet i amagar i de cop i volta tots s'ajunten a una taula prop d'un d'ells que treu la seva“Game boy”. Potser sóc jo qui s'ha tornat “consolofobic” però cada vegada em dóna més por veure a tots aquests nens agafats a les seves televisions, les seves play-station, els seus ordinadors i, quan no estan a casa, als seus game boy! És una generació que té els ulls permanent enfront d'una pantalla que escup imatges, moltes vegades amb una moralitat bastant dubtosa

Àdhuc tinc la imatge d'un nen d'uns cinc anys. Tenia en les seves mans un mòbil i la seva mirada sobre aquesta pantalleta era la d'algú hipnotitzat. Crec que si tinc aquesta imatge en el cap és perquè els seus ulls em recordaven molt els de Woody Allen en “La maledicció de l'escorpí de jade”… M'imagino que estaria jugant a un d'aquests jocs que hi ha en opció en els mòbils d'avui en dia però el fet és que no arribava a veure'l d'altra manera que com el presoner d'aquesta pantalleta.

Segurament ho exagero tot però arribo a pensar que d'una manera o una altra aquests nens del meravellós “món occidental civilitzat” estan a la seva manera tan presoners com Yazan amb l'única diferència si que aquesta presó és virtual.

És millor? És pitjor? I si fossin totes aquestes cadenes que caldria trencar?