Sin Piedras diary 005

16.10.2004

	© Sin Piedras

Avui hem tingut la sensació de sentir-nos un més de la família, igual com ens va passar a Hebron, acompanyant el Sergi un dissabte en família. Fins i tot, hem dinat i sopat a casa seva.

Hem inciat la jornada amb la Marga preparant la fideuà. La veritat és que resultava bastant difícil concentrar-se amb aquella deliciosa olor. Llàstima que, com hem comentat l’equip, encara avui no existeix cap càmera que sigui capaç de captar-la. Però, per sort, com comentava abans, sí que l´hem pogut tastar.

Paral·lelament el Sergi mirava les notícies amb el seu pare. La cara i la seva posició anaven canviant a mesura que avançava el programa, del dolor i la impotència quan anunciaven nous atemptats a Gaza i a Iraq, a l’alegria i l’emoció de la prèvia del derbi entre Espanyol i Barça. I nosaltres ens ho miràvem com a espectadors de luxe d’aquesta patètica caixa que disfressa d’espectacle, digne del millor joc de la Play, la guerra i atorga honors d’estat a un simple partit de futbol, això sí, entre els dos grans equips de la ciutat.

Mentre dinava la família i la tele passava una pel·lícula sobre l’expresident català Lluís Companys, que commemorava l’aniversari de la seva mort, el pare li explicava al Sergi qui era aquell personatge i qui havien estat tots els presidents de la història de Catalunya. En aquest moment m’he preguntat què els deuen ensenyar a l’escola i he comprés, immediatament, per què no ens hi han deixat gravar.

A la nit, per acabar la jornada, arribava el moment del gran derbi. I és que no hi ha res millor, després d’una mica d’instrucció cultural, que un gran partit de futbol. Això si, ha guanyat el Barça.